Guaret

Terres de guaret per aprofitar-les com a farratge pel bestiar a Oropesa (comarca de Talavera - Toledo) 2001

Es denomina guaret (etimol: llat vulgar veractum (clàssic vervactum), per influència germànica)[1] a la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més cicles vegetatius, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i la humitat de la terra.[2] També s'utilitza per evitar la generació de patògens esperant que els seus cicles acabin sense poder tornar a renovar a causa de la falta d'hostes disponibles. Acabat aquest període de no cultiu, es fa neteja de la terra, s'enterren els fems, s'accelera la descomposició de la matèria orgànica, i es treuen les males herbes. Aquest procés es coneix com a guaretar. És a dir, es llaura disposant la terra perquè la parcel·la estigui llesta per a la sembra.

És una tècnica molt usada en la rotació de cultius per alguns agricultors que busquen el repòs i la restauració de l'equilibri dels nutrients i la millora de la composició química del sòl abans de la sembra.[3] Històricament s'ha utilitzat per preparar els cultius de primavera condicionant la terra cultivable per plantar una collita de tardor. El terme també es refereix, per metonímia, el període en què un realitza aquests treballs, i la terra que els rep. La pràctica del guaret es pot portar a terme diferents cops per tal de retonar a la superfície les llavors germinades de males herbes. A mesura que es destrueix aquesta vegetació també pot ser utilitzat com a pastura per ramats de petits remugants que l'utilitzen com aliment en espais amb pastures poc abundants.

El terme guaret té un significat molt ampli, tot i que en general s'entenen com a aquelles terres que es deixen un o mes anys en repòs. Segons la seva estructura vegetal podem distingir entre: a) camps llaurats que no tenen cobertura vegetal; b) guarets joves que fa menys de dos anys que estan en repòs i que encara no han estat colonitzats per plantes llenyoses, c) guarets vells, amb mes de dos anys que inclouen plantes llenyoses i una cobertura vegetal abundant però sense massa alçada (erms i pastures).[4]

L'ús de la pràctica del guaret, portada a l'extrem de forma extensiva i en condicions de sequera extraordinària, combinat amb pràctiques de rotació de conreus, i conreu de cobertora per evitar processos d'erosió eòlica, va conduir a períodes greus de tempestes de pols durant la dècada dels trenta als Estats Units. Episodi que es coneix com a Dust Bowl.[5]

  1. «guaret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2019].
  2. Argemí i d'Abadal, Lluís; Rodríguez-Zúñiga, Manuel. L'agricultura moderna: de l'alimentació al medi ambient. Edicions Universitat Barcelona, 2004, p. 66-77. ISBN 9788447527915. 
  3. Camí Marnet, Borja. «La rotació de cultius i els adobs verds en horticultura ecològica». Producció Agrària Ecològica. Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: 26 gener 2019].
  4. Bécares, Joan; Raurell, Montse «Importància dels guarets per als pteròclids a les pseudoestepes catalanes». Plomes, 2006, pàg. 7.
  5. «Drought: A Paleo Perspective -- 20th Century Drought [Uploaded 071111». [Consulta: 26 gener 2019].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search